ja fa tres mesos que vaig escriure la teoria de l'exterminació de la classe mitjana a occident. En aquest tres mesos l'atur a Catalunya s'ha situat al 8,95 %, augmentant en més de 54000 persones en aquests període.
La resta d'estats europeus segueixen la mateixa tendència, així com els EUA. No crec que a curt termini es solucioni aquesta crisi, i crec que tampoc interessa gaire.
Seguint amb la teoria de l'extermini, hi ha un tema que em preocupa cada cop més. Si no es demostra el contrari, els recursos del planeta, recursos naturals i de fet matèries primeres, com el petroli (encara fonamental), gas, minerals, fusta... son limitats.
Si fins ara el que es coneix com occident hem estat consumint i també malbaratant tots aquests recursos, a partir del segle XXI seran les economies emergents d'Àsia (Xina, Índia, Indonèsia, Tailàndia) i alguna de Sud Amèrica (Brasil), les que degut al seu creixement necessitaran cada cop més recursos (totalment legítim, es clar).
Això em porta a la conclusió del que d'on no n'hi ha, no en raja... Això vol dir que si una regió necessita recursos per generar riquesa, fer infraestructures i crear ocupació per als seus habitants, vol dir que s'han de treure d'un altre lloc, o el que és el mateix, un altre lloc els ha de deixar de consumir. És a dir, s'ha d'empobrir una part del planeta per que l'altre es pugui desenvolupar.
Ja se que aquesta teoria sembla una mica "peliculera", però crec que a les grans multinacionals, empreses d'inversions i bancs, els hi atrau molt més ja el potencial del mercat xinès i indi que l'europeu, i estan fent servir els diners que reben dels rescats per invertir en aquests paisos.
De fet, tot i que aquesta crisi va començar als EUA, en 2 dies la vàrem tenir aquí. Els bancs han tancat l'aixeta dels crèdits i tot se n'ha anat en òrris. És lògic, si entre ells no se'n refien, com es poden refiar dels clients europeus, sabent que hi ha una migració del poder adquisitiu, d'occident a orient? Sabent que les grans companyies estan tancant empreses i obrint-les als paisos asiàtics?
Es pot objectar que si s'enfonsa l'economia europea i americana, no hi haurà qui compri els productes que fabriquin allí, però hem de tenir en compte que tan el mercat xinès com l'asiàtic son enormes, amb un poder d'adquisició cada vegada més gran.
De moment ja m'he desfogat. Segueixo sense arribar a fi de mes però encara tinc moral per anar escribint.
Continuarà..., potser no sobre economia, però si del món en general.
Jordi
La resta d'estats europeus segueixen la mateixa tendència, així com els EUA. No crec que a curt termini es solucioni aquesta crisi, i crec que tampoc interessa gaire.
Seguint amb la teoria de l'extermini, hi ha un tema que em preocupa cada cop més. Si no es demostra el contrari, els recursos del planeta, recursos naturals i de fet matèries primeres, com el petroli (encara fonamental), gas, minerals, fusta... son limitats.
Si fins ara el que es coneix com occident hem estat consumint i també malbaratant tots aquests recursos, a partir del segle XXI seran les economies emergents d'Àsia (Xina, Índia, Indonèsia, Tailàndia) i alguna de Sud Amèrica (Brasil), les que degut al seu creixement necessitaran cada cop més recursos (totalment legítim, es clar).
Això em porta a la conclusió del que d'on no n'hi ha, no en raja... Això vol dir que si una regió necessita recursos per generar riquesa, fer infraestructures i crear ocupació per als seus habitants, vol dir que s'han de treure d'un altre lloc, o el que és el mateix, un altre lloc els ha de deixar de consumir. És a dir, s'ha d'empobrir una part del planeta per que l'altre es pugui desenvolupar.
Ja se que aquesta teoria sembla una mica "peliculera", però crec que a les grans multinacionals, empreses d'inversions i bancs, els hi atrau molt més ja el potencial del mercat xinès i indi que l'europeu, i estan fent servir els diners que reben dels rescats per invertir en aquests paisos.
De fet, tot i que aquesta crisi va començar als EUA, en 2 dies la vàrem tenir aquí. Els bancs han tancat l'aixeta dels crèdits i tot se n'ha anat en òrris. És lògic, si entre ells no se'n refien, com es poden refiar dels clients europeus, sabent que hi ha una migració del poder adquisitiu, d'occident a orient? Sabent que les grans companyies estan tancant empreses i obrint-les als paisos asiàtics?
Es pot objectar que si s'enfonsa l'economia europea i americana, no hi haurà qui compri els productes que fabriquin allí, però hem de tenir en compte que tan el mercat xinès com l'asiàtic son enormes, amb un poder d'adquisició cada vegada més gran.
De moment ja m'he desfogat. Segueixo sense arribar a fi de mes però encara tinc moral per anar escribint.
Continuarà..., potser no sobre economia, però si del món en general.
Jordi
