Una vegada, una nena - majoritàriament, tenen més sensibilitat que els nens - va veure centenars d'estrelles de mar agonitzant a la platja, ja que es van quedar allà, al baixar la marea. La nena, amb paciència, les anava tornant mar endins, d'una en una.
El seu pare li va dir: Que fas? Encara en salvis unes quantes, no les podràs salvar a totes, no val la pena filla, no té importància...
La filla, li va respondre: Potser no, però per a les que salvo, sí que ho és d'important.
Crec que ahir, al Parlament, es va produir una situació semblant. Potser si que podríem haver esperat que les curses de braus, per inanició, s'acabessin a Catalunya, però crec que una societat civilitzada, a vegades no es pot permetre el luxe d'esperar. Potser la sentència d'ahir salvarà a uns quants braus de morir de forma cruel i salvatge, de morir per que sí, només per que hi ha gent que del sadisme en diu espectacle, barrejant tradició, cultura i identitat.
La diferència entre els humans i els animals, és que nosaltres sabem que som animals -alguns més animals que altres-. Ahir, al Parlament, la humanitat va guanyar -per golejada- a la barbàrie.
En quan a l'opinió de la premsa espanyola i estrangera, no m'importa el més mínim. Tal com diem a Catalunya, la feina ben feta no té fronteres ni té rival. El que diguin o facin els altres, tant se val.
